I encara que sembli mentida, ja ha passat un any d’aquell dia que tot es va paralitzar. No erem conscients de tot el que estava per venir, i a vegades encara costa d’assimilar. Un any d’aquell confinament que ens va canviar la vida, en major o menor mesura, però a tots i cadascú de nosaltres. I els qui van demostrar ser forts i valents van ser els nens i nenes, perquè els vam privar de precisament això, de SER i FER de nens i nenes. I aquí estem, un any després, possiblement amb uns quilets de més i uns ànims de menys, però al peu del canó, agraïdes del que tenim i afortunades de poder seguir gaudint de la nostra vocació: els infants. Només esperem que passi el més aviat possible, i que aviat ens puguem tornar a abraçar…

Please follow and like us: